MÈTRICA I VERSIFICACIÓ

RIMA A l'hora d'analitzar la forma d'un poema ens hem de fixar en el nombre de síl·labes de cada vers i en les relacions de tot tipus que s'estableixen entre els versos (en aquestes nocions bàsiques deixarem de banda el concepte de ritme). Comencem pel concepte de rima. Consisteix en la repetició de sons, normalment al final d'un conjunt de versos. Observeu que parlem de sons, no de grafies. La rima es divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant. Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons (l'apòstrof que hi ha al costat de cada rima  indica que la rima és femenina -més avall s'explica el concepte-). La rima consonant és la preferida, i pràcticament única, que feien servir els trobadors. Fixeu-vos que escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) i  les lletres majúscules en els versos d'art major (de 9 a 12 síl·labes). En ma terra del Vallès a tres turons fan una serra, b' quatre pins, un bosc espès, a cinc quarteres, massa terra. b' "Com el Vallès no hi ha res. a Pere Quart En l'exemple que teniu a continuació podeu veure com no coincideix cap grafia, tot i així, una lectura correcta ens fa veure que els sons sí que es corresponen i per tant es  tracta d'un exemple de rima consonant. Ens banyarem de frac: Som a l'introit. A Del son, grosser, ja en parla Sigmund Freud A J. V. Foix Rima assonant. A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons  vocàlics. Si s'allunya i no et mira, a'  si t'és advers l'instant, b de plorar què en trauries? a' Si et sent, neci, riurà. b
Vers: sèrie de paraules determinada pel nombre de síl.labes, pauses, accents, ritmes, etc. que sol ocupar una ratlla. El vers català més comú acaba en paraula plana, per això, a l´hora de mesurar versos, es compta fins a la darrera síl.laba accentuada, sigui aguda, planxa o esdrúixola. I les paraules esdrúixoles compten sovint com a paraula plana. FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC ENTRE MOTS: HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles: Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH) SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl.laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl.lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes. A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX) ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra) Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU) FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC DINS DELS MOTS: SINÈRESI: Quan es pronuncia un hiat com un diftong. Sobretot es fa per mantenir la regularitat rítmica: me-mò-ri-a ........me-mò-ria. DIÈRESI: és la transformació d´un diftong en un hiat. És rara en català: ai-gua................a-i-gua RIMA MASCULINA .- és la que es dóna quan les paraules finals de vers, que rimen, són agudes. Per extensió, parlem també de versos masculins. RIMA FEMENINA .- és la que es dona quan les paraules finals de vers, que rimen, són planes o esdrúixoles. Per extensió, parlem també de versos femenins.

VERSOS D´ART MENOR: de 4 a 8 síl.labes i sense cesura MONOSÍL.LAB (1 síl.laba) , BISÍL.LAB (2)I TRISÍL.LAB (3) Versos poc usats que poden aparèixer entre d'altres més llargs TETRASÍL.LAB O QUADRISÍL.LAB (4) Usat a l´edat mitjana, pels noucentistes, i per la poesia popular. JAUME ROIG Una polida Galant, ardida, ... PENTASÍL.LAB( 5 ) No gaire conreat: surt a poemes de la Decadència, romanços de cec i Verdaguer JOSEP SEBASTIÀ PONS Passen bandolers, Bandolers d´Espanya, HEXASÍL.LAB (6 ) Força emprat, sobretot en poesia popular TEODOR LLORENTE Joiós caçador, passa; Busca més brava caça I deixa´m quiet a mi... HEPTASÍL.LAB (7) El més usat de totes les èpoques, sobretot en p. popular i teatre en vers ANÒNIM A l´Aragó hi ha una dama Que és bonica com un sol; Té la cabellera rossa... OCTOSÍL.LAB (8) Molt usat també a l´edat mitjana i des de la Renaixença GUIMERÀ Les fulles seques fan sardana D´ací d´allà saltironant… VERSOS D´ART MAJOR:de 9 a 12 síl.labes amb o sense cesura. CESURA: pausa que divideix el vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades HEMISTIQUIS, coincidents amb pausa sintàctica o no, i situada entre dues paraules o no. Pot admetre síl.labes addicionals que no afecten al recompte. ENEASÍL.LAB( 9 ) Poc usat DECASÍL.LAB (10) Sense CESURA: accent a la 6ª ;o bé a 4ª i 8ª (imita l´endecasillabo italià) CARNER L´aurora tem de viure i es preserva El llamp, el tro, la majestat revelen... Amb CESURA:4+6 (el model més clàssic de la poesia antiga) J. ROÍS DE CORELLA Ab los peus verds, los ulls e celles negres, Penatge blanc, he vista una garsa... AMB CESURA:6+4 (origen francès) M. MILÀ I FONTANALS Voleu oir la gesta del pros Bernat, Comte de Ribargorça i de Pallars,... AMB CESURA : 5+5 (origen castellà) VERDAGUER Te vull sobre el pit com una corassa, Te vull sobre el cor com místic segell... HENDECASÍL.LAB (11) Poc usat, surt al romancer ALEXANDRÍ (12) Amb cesura sempre: 6+6. Té un to solemne i narratiu. molt corrent fins al s. XV, després s´ha usat en poesia popular i modernisme. Al s. XX és vers lliure (sense rima). GUERAU DE LIOST Ja el ramat és a dins. La porta s´ha tancat I pel llindar balder traspua el color groc...

2.      Indica el metre i la rima dels fragments següents. Fes atenció als contactes i digues en cada cas si la rima és femenina o masculina:

1.M'abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà IIoar?

El sol que bada les roses,
I'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-Ies secar,

M, ANTÒNIA SALVÀ

2.Al pot petit hi ha poca confitura

i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la IIibertat, la IIei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,

i el paradís, un bon plat de verdura,

               ENRIC CASASSAS

7.FIGURES LITERÀRIES

·   L'al·literació. que consisteix a repetir un so vocàlic o consonàntic en un poema per produir un resultat acústic determinat:

A peu, i a poc a poc, anem pujant.

GABRIEL FERRATER

• L'onomatopeia, que es basa en la imitació de sons naturals:

Sentia les campanes

-ding-dong! ding-dong! ding-dong!
dong!- de Santa Maria

del Mar -dong!- amollar
gansoneres Ilur fresa

d'ous de bronze ...

Dong-dong ... !

AGUSTÍ BARTRA

·   La paronomàsia, que consisteix a escriure en un mateix vers mots molt semblants pel que fa a la forma:
             Balla damunt la palla

J. V. Folx

 La comparació, que consisteix a associar dos elements (un de real i un d'imaginari)

 que presenten una relació de semblança. Generalment, s'uneixen a partir d'un nexe. 

com, talment, així com. ..

La primavera és com un nen / que sap poesies. (R. M. RILKE)

Element Real NEXE                   ELEMENT IMAGINARI         

       

·         La metàfora, que converteix en idèntics dos elements que s'assemblen d'alguna manera. Hi ha dos tipus de metàfores.

- Metàfora impura: són presents els dos termes, el real i I'imaginari.

La pluja és una bruixa amb els cabells molt lIargs. (M. MERCÈ MARÇAL)

- Metàfora pura: el terme real és substituït per I'imaginari.

Quan amb son preciós robí / l'aigua ditxosa toca ... (F.v. GARClA)

ELEMENT IMAGINARI –robí     ELEMENT REAL: els seus Ilavis