ELS DETERMINANTS: CLASSIFICACIÓ

L'article

L' article és un element gramatical que informa sobre el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn. L'article també dóna valor substantiu a expressions o paraules que no són pròpiament un substantiu.

Les formes de l'article són:

ArticleDeterminat	sing.	pl.		articleindeterminat	sing.	pl.
Masculí	el (l')	els		masculí	un	uns
Femení	la (l')	les		femení	una	unes

El català no té un article neutre equivalent a l'article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que expressen el mateix.
"a lo mejor" ? potser / segons com / si molt convé
"de lo contrario" ? si no / altrament
"en lo referente a" ? quant a / pel que fa a
"de lo lindo" ? d'allò més bé / molt bé
"lo bueno del caso" ? el que té de bo el cas / el més bo del cas
"lo mismo da" ? tant és / tant me fa / tant se val
"a lo loco" ? a la babalà / de qualsevol manera
"lo que son las cosas" ? ves per on!
"por lo menos" ? almenys / si més no / ben bé
"por lo visto" ? pel que es veu / pel que sembla
"por lo cual" ? per la qual cosa / i per això
"lo que faltaba" ? el que faltava / només faltava això

No has de confondre l'article masculí propi de la varietat nord-occidental ( lo pare , los pares ), ben correcte, amb el loneutre castellà.

• Excepte en usos formals, tendim a posar l'article davant dels noms de persona:

En Joan, en Pere i l'Albert han vingut a sopar.
La Mercè , l'Anna i la Isabel s'han quedat a casa.
A la zona de Barcelona s'acostuma a dir: l'Anna, el Joan, l'Albert i la Mercè . A la resta de Catalunya se sol dir: l'Anna, en Joan, l'Albert i la Mercè. A les Balears es diu: n'Anna, en Joan, n'Albert i na Mercè. Al País Valencià se sol prescindir dels articles: Anna, Joan, Albert i Mercè.

• En usos formals prescindim de l'article davant dels noms de persona:

La conferència que pronunciarà Joan Majó és molt interessant.
La directora de la pel·lícula és Rosa Vergés.

• A les enumeracions es pot repetir l'article de cada element o bé estalviar-se aquesta repetició.

A la fira vam anar a veure els pallassos, malabaristes i equilibristes.
A la fira vam anar a veure els pallassos, els malabaristes i els equilibristes.

Però es considera imprescindible repetir l'article quan els elements de l'enumeració tenen gèneres diferents o quan hi ha una voluntat especial d'identificar cada element:

A la fira vam anar a veure els pallassos, els equilibristes i les noies del grup de dansa.

• En el parlar de les Balears i en algun indret de la Costa Brava , s'usa com variant de el, la, els, les , l'article anomenat salat: es ( es nin, s'home ) , sa ( s'al·lota, sa ciutat ) , es ( es papers ) , ses ( ses dones ).

• Pel que fa als dies de la setmana:

– No duen article quan fan referència a un dia concret, inclòs entre els set dies anteriors o posteriors al dia en què es parla:

La reunió és dijous. ( dit, per exemple, el dilluns anterior )

– Han de dur article si se'n parla en general o es refereixen a un dia que queda més enllà d'un marge de set dies abans o després del dia en què es parla:

El dissabte és part del cap de setmana. ( tots els dissabtes )
El(s) divendres vaig al gimnàs. ( cada divendres )
La reunió serà el dijous 27 de març. ( dit, per exemple, el dia 8 de març )

• Hi ha molts topònims que per tradició duen article. L'article dels topònims s'escriu en minúscula (excepte a principi de frase) i segueix, dins d'un text, les regles normals de la contracció quan entra en contacte amb les preposicions a , per o de .

Estiueja a l' Hospitalet de l 'Infant.
Se'n va anar a l' Argentina.

Tot seguit tens uns quants exemples de topònims que porten article:

el Montmell, l'Hospitalet, la Molina, l'Armentera
el Tibet, l'Alguer, la Seu d'Urgell, l'Escala
el Caire, l'Aldea, la Garrotxa, l'Espluga
el Port de la Selva, l'Aranyó, la Vilella Alta, l'Espunyola
el Portús, l'Arboç, sa Pobla, s'Alqueria
el Prat del Llobregat, l'Estany, els Garidells, les Borges
el Vendrell, l'Estartit, els Masos, les Olugues
els Omells de na Gaia, s'Arenal, els Penjats, ses Salines
el Berguedà, les Planes, l'Havana, es Mercadal
el Masnou, les Avellanes, l'Abella, l'Ampolla
els Banys d'Arles, l'Illa, el Voló, el Priorat

Els possessius

Els possessius són mots que acompanyen el nom o el substitueixen, i indiquen relacions de possessió o pertinença.

Un sol posseïdor	més d'un posseïdor
•  1ª Persona
tònics : meu, meva, meus, meves àtons : mon, ma, mos, mes	nostre, nostra, nostres
•  2ª persona
tònics : teu, teva, teus, teves àtons : ton, ta, tos, tes	vostre, vostra, vostres
•  3ª persona
tònics : seu, seva, seus, seves àtons : son, sa, sos, ses	seu, seva, seus, seves, llur, llurs

•  Quan els possessius precedeixen el nom que acompanyen porten article, excepte en la forma llur , que és pròpia de la llengua escrita i que es refereix sempre a més d'un posseïdor/posseïdora.

El meu germà
Els pares i llurs fills ( hi ha més d'una persona que té aquests fills )

2. Els possessius poden substituir els pronoms personals tònics quan van precedits de preposició.

davant meu ( davant de mi )
darrere seu ( darrere d'ell )

3. Quan la relació de possessió és evident pel context, prescindim del possessiu.

Mira'm els ulls ( no : Mira'm els meus ulls).
Introdueixi la targeta ( no : Introdueixi la seva targeta).

4. És recomanable substituir els possessius pel pronom feble en en frases com:

He llegit aquest llibre, però no recordo el seu autor.
He llegit aquest llibre, però no en recordo l'autor.

Els demostratius

Els demostratius indiquen la situació de la cosa de què es parla respecte de qui parla o escriu.

de proximitat	de llunyania
singular aquest aquesta	singular aquell aquella
plural aquests aquestes	plural aquells aquelles
neutre això	neutre allò

1. Els demostratius poden acompanyar un substantiu o poden substituir-lo. Segons la funció que fan són, doncs, adjectius o pronoms.

Aquell material és antiquat. ( adjectiu )
No sé si triar aquest o aquell . ( pronom )

2. Per designar les coses o persones situades prop de la persona que rep el missatge, la llengua disposa de les formes açò oço i aqueix, aqueixa, aqueixos , aqueixes . Val a dir, però, que aquestes formes en alguns dialectes han caigut en desús. De tota manera, en determinats contextos aquest segon grau de proximitat pot ajudar a desfer ambigüitats:

En aquesta oficina no tenim una maquinària tan bona com la que teniu en aqueixa vostra.

En l'estàndard oral, la -s- dels demostratius masculins només es pronuncia quan acompanyen una paraula començada amb vocal:

No es pronuncia la -s- : Aque( s )t llapis no escriu .

Es pronuncia la -s- : Aque s t any han avisat que faria calor .

Els numerals

Els numerals expressen una quantitat exacta ( cardinals ), un ordre ( ordinals ), una fracció ( partitius ) o una multiplicitat ( multiplicatius ).

Els numerals cardinals

Per escriure bé els numerals cardinals has de saber que el guionet s'usa entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes. Per això va bé recordar la combinació de lletres D-U-C (desenes-unitats-centenes) per usar correctament el guionet en les xifres escrites amb lletres.
Exemples:
quaranta-dos dos-cents
D U U C un milió quatre-cents cinquanta-quatre mil tres-cents
U C D U U C Entre el 21 i el 29, s'intercala una i entre la desena i les unitats i, per tant, aquests numerals s'escriuen amb guionets:
vint-i-u, vint-i-quatre, vint-i-nou

Els numerals ordinals

Els numerals ordinals que tenen forma pròpia són:
primer 1r primera 1a
segon 2n segona 2a
tercer 3r tercera 3a
quart 4t quarta 4a
A partir del cinquè s'afegeix al cardinal la terminació -è als masculins i - ena als femenins:
cinquè 5è cinquena 5a
vint-i-dosè 22è vint-i-dosena 22a

cardinals ordinals

0 zero
1 un / una (per indicar ordre) 1r primer 1a primera
2 dos / dues 2n segon 2a segona
3 tres 3r tercer / terç 3a tercera
4 quatre 4t quart 4a quarta
5 cinc 5è cinquè 5a cinquena
6 sis 6è sisè 6a sisena
7 set 7è setè 7a setena
8 vuit 8è vuitè 8a vuitena
9 nou 9è novè 9a novena
10 deu 10è desè 10a desena
11 onze 11è onzè 11a onzena
12 dotze 12è dotzè 12a dotzena
13 tretze 13è tretzè 13a tretzena
14 catorze 14è catorzè 14a catorzena
15 quinze 15è quinzè 15a quinzena
16 setze 16è setzè 16a setzena
17 disset 17è dissetè 17a dissetena
18 divuit 18è divuitè 18a divuitena
19 dinou 19è dinovè 19a dinovena
20 vint 20è vintè 20a vintena
21 vint-i-un / vint-i-una 21è vint-i-unè 21a vint-i-unena
22 vint-i-dos / vint-i-dues 22è vint-i-dosè 22a vint-i-dosena
(...)
30 trenta 30è trentè 30a trentena
40 quaranta 40è quarantè 40a quarantena
50 cinquanta 50è cinquantè 50a cinquantena
60 seixanta 60è seixantè 60a seixantena
70 setanta 70è setantè 70a setantena
80 vuitanta 80è vuitantè 80a vuitantena
90 noranta 90è norantè 90a norantena
100 cent 100è centè 100a centena
200 dos-cents / dues-centes
300 tres-cents / tres-centes
[...]
1000 mil, miler
milió, bilió, trilió

Els numerals partitius

Les formes dels partitius són les mateixes que les dels ordinals, excepte:

mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat
terç, terça, terços, terces o una tercera part
quart o quarter... o una quarta part
desè o dècim, centè o centèsim, milè o mil·lèsim

Els numerals multiplicatius

Tenen les formes següents.

doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple

Els numerals multiplicatius , a part de la seva forma pròpia, també es poden expressar amb sintagmes com:

cent vegades més...
Llevat de doble , quan equivalen a “x vegades més” , tenen forma femenina acabada amb - a :
triple - tripla ...

Altres aspectes

•  Els numerals 1 i 11 s'apostrofen, encara que s'escriguin amb xifres, segons les normes d'apostrofació:

l'1 de maig, l'11 de setembre

•  Fixa't que les abreviatures dels ordinals s'escriuen en minúscula i es posen al costat del nombre i a baix:

1r, 4a...

•  Quan fem servir els cardinals per indicar l'ordre:

• no prenen mai la forma femenina:

la pàgina dos

• hem de dir u i no un :

l'u de gener, dia vint-i-u

•  Les formes quint, sext, octau... generalment s'usen com a substantius:

Són de la mateixa quinta.

Canta-la una octava més baixa.

•  Les formes femenines dels ordinals s'usen com a col·lectius:

mitja dotzena d'ous
una desena de llibres
Altres numerals col·lectius són:
parell, centenar, miler...

•  Escrits amb xifres romanes i superiors a 10, es llegeixen com a cardinals:

Lluís XV (Lluís quinze), però Joan Pau II (segon).
Els segles, però, sempre són llegits com a cardinals:
segle II (dos), segle XIII (tretze)

7. Cal diferenciar el mot nombre (quantitat) del mot número (2, 5, 27...).

Viu al número tres.
Va haver-hi un gran nombre de manifestants.

Els quantitatius i els indefinits

Els quantitatius són formes lingüístiques que indiquen una quantitat de manera global, imprecisa.

•  Hi ha quantitatius que tenen formes diferents per al masculí i el femení, i per al singular i el plural:

quant	quanta	quants	quantes
tant	tanta	tants	tantes
molt	molta	molts	moltes
poc	poca	pocs	poques

•  D'altres, només tenen singular i plural:

bastant bastants gaire gaires

•  I finalment, uns altres sempre tenen la mateixa forma i són, per tant, invariables:

massa força prou més menys que

•  Hi ha una colla de locucions que tenen valor quantitatiu:

una colla de, un munt de, tot de, gens de, una mica de, un bé de Déu de...

•  Els indefinits determinen el nom amb el mínim de precisió. Fan funció d'adjectiu o de pronom.

adjectius	pronoms
•  algun, alguna, alguns, algunes •  un, una, uns, unes •  cap •  cada, cada un, cada una, cadascun, cadascuna •  tot, tota, tots, totes •  altre, altra, altres •  qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla •  tal, tals •  cert, certa, certs, certes •  mateix, mateixa, mateixos, mateixes •  mant, manta... •  ambdós, ambdues, tots dos, totes dues •  sengles •  qualque, qualcun	•  algú, alguna cosa, res, quelcom •  un, una, un hom, hom, •  ningú, res o re, cap cosa, cap •  cadascú, cada u •  tot, tothom •  altri, altre, altra cosa •  qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla •  en tal, en tal i en tal altre •  ambdós, ambdues •  qualcú, qualque cosa

•  Noteu que, en un registre formal, bastant no té forma femenina:

Hi ha bastant de feina.

•  No confongueu l'ús de gens amb el de res (pronom que equival a “cap cosa”).

No tinc gens de feina. ( no: No tinc res de feina)
No em queda res per fer.

•  El mot algo és incorrecte; en lloc seu, s'ha d'usar: alguna cosa, quelcom (en textos de registre molt formal), res (en frases condicionals o interrogatives).

Hi ha alguna cosa que no va bé.
En aquesta conferència insinuaré quelcom de nou.
Vols res més?

•  En lloc de el/els/les demés, s'han de fer servir formes com ara: els altres, els restants... o, en sentit genèric, la resta.

Ja he fet tres exercicis; la resta els faré demà.

•  Mateix, mateixa, mateixos, mateixes, són adjectius i, per tant, acompanyen sempre el nom i no s'usen mai com a pronoms. Per evitar-ho es pot recórrer a diversos pronoms febles i al possessiu, o de vegades pots suprimir-los.

– En lloc de:
Va identificar el virus. Les característiques del mateix són...
podem escriure:
Va identificar el virus. Les seves característiques són...

– En lloc de:
Un any després de comprar el pis va vendre el mateix per gairebé el doble.
podem escriure:
Un any després de comprar el pis el va vendre per gairebé el doble.

– En lloc de:
Han fet un teatre nou, i en la inauguració del mateix hi va haver un problema.
podem dir:
Han fet un teatre nou, i en la inauguració hi va haver un problema.

•  La forma hom , que és molt formal, equival a l'impersonal es , o a les formes algú, hi ha qui, n'hi ha que...

Hom creu que aquest producte és estimulant.
Es creu que aquest producte és estimulant.
N'hi ha que creuen que aquest producte és estimulant.

•  En les frases interrogatives, condicionals o negatives, convé reservar massa per a quan realment volem indicar “excessivament”, i emprar gaire quan volem indicar “molt”.

No tinc massa feina ( no tinc una feina excessiva, que superi les meves possibilitats, però tinc feina ).
No tinc gaire feina ( no tinc feina suficient, puc agafar més feina )

•  Les formes varis o vàries són els plurals de l'adjectiu qualificatiu vari i vària (que vol dir “de caràcter diferent, de distinta espècie o mena”).

Una faldilla de colors varis Per tant, no es poden utilitzar com a adjectius indefinits.
Hi havia uns quants alumnes suspesos ( o bé : alguns, diversos, diferents...).

•  Cada equival a “tots els elements d'un conjunt, no aquest o aquell en particular” .

Cada ovella al seu corral.
Generalment, es consideren preferibles les formes cada dia, cada setmana, cada mes, cada any en lloc de tots els dies, totes les setmanes, tots els mesos, tots els anys.

•  Fem servir mateix i mateixa i no propi i pròpia quan volem fer èmfasi.

Va venir l'alcalde mateix. ( no : “el propi alcalde”)

•  Fem servir el seu propi, la seva pròpia... quan volem fer èmfasi en algú o alguna cosa que pertany o correspon a la persona de qui parlem:

Va incendiar la seva pròpia casa.
Els seus propis fills els han denunciat.

Els interrogatius

Els interrogatius són pronoms, adjectius o adverbis que emprem per formular preguntes de manera directa o indirecta.

qui	pronom invariable, equivalent a “quina persona” o “quines persones”	Qui m'ha pres el bolígraf? No sé pas qui s'ha cregut que és, aquesta.
què	pronom invariable, equivalent a “quina cosa”	Què puc fer per ajudar-vos? No sé què puc fer-hi.
quin, quina,	adjectiu	Quin programa prefereixes?
quins, quines	pronom	Quin prefereixes?
quant, quanta,	adjectiu	Quanta gent ha vingut?
quants, quantes	pronom	Quantes són?
on	adverbi pronominal, equivalent a “a quin lloc”	On aneu? Em pregunto on deuen anar.
quan	adverbi pronominal, equivalent a “en quin moment”	Quan tornareu? Pregunta-li quan pensa tornar.
com	adverbi pronominal, equivalent a “de quina manera”	Com t'ho has fet, això? No sé com s'ho deu haver fet.

•  La forma quant sol anar seguida de la preposició de :

Quant (de) sucre et poso, al cafè?

•  On pot anar precedit de la preposició a :

A on et creus que vas, vestit així? ( o bé: On et creus que vas, vestit així?)