Els símbols del teatre clàssic

TEMA 5 - EL TEATRE DE TEXT. EL DIÀLEG TEATRAL.

Per oposició al teatre de mim, el teatre de text és el que se serveix de la paraula per construir l'obra i escenificar una història.
Karl Valentin ( 1882- 1948), autor i actor teatral alemany, va ser un dels còmics més importatns del segle XX i va actuar als teatres i cabarets de les principals ciutats eureopees.
Les obres de Valentin són precursores del l'anomenat teatre de l'absurd, que, a diferència del teatre clàssic o convencional, no pretén presentar problemes o conflictes humans, sinó exposar una realitat, sovint quotidiana, amb economia expressiva i ruptures constants del discurs que afecten la coherència de l'obra i que busquen la provocació i la sorpresa en l'espectador.
Dos dels representants més rellevants d'aquest teatre són Eugène Ionesco (Bucarest, 1912- París 1994), autor de la Cantant Calba i Samuel Becket ( Dublin 1906- París 1989,) que va escriure Tot esperant Godot. 

Eugène Ionesco

Samuel Becket

EL TEATRE CLÀSSIC . CARACTERÍSTIQUES.

Teatre modern

Teatre grec

L'ACCENT DIACRÍTIC I LA DIÈRESI

EXERCICIS SOBRE LA DIÈRESI

 

 

 

 

L'accent diacrític és l'accent que s'usa per distingir dues paraules que s'escriuen igual però que tenen significats diferents, i es fa servir únicament en una llista tancada de paraules, la majoria de les quals són monosíl·labes.

LLISTAT DE PARAULES AMB ACCENT DIACRÍTIC

LA DIÈRESI

La dièresi és el signe gràfic consistent en dos puntets que es posen en algunes ocasions damunt de la i o de la u. Té dues funcions diferents:
-- Marcar que la u dels grups qüe, qüi, güe, güi s'ha de pronunciar.
Però recordar que els grups qua, quo, gua , guo no porten dièresi perquè la u ja sona.
--Indicar que una i o una u no forma diftong amb la vocal que hi ha al seu costat, és a dir que les vocals en contacte s'han de pronunciar en síl·labes difertents.