En els textos narratius, la introducció d'intervencions dels personatges és un recurs molt habitual per a impregnar d'acció la narració. L'estil directe és la reproducció literal de les paraules dels personatges; l'estil indirecte, per contra, consisteix a explicar, per boca del narrador, el que diuen les personatges.
EXERCICIS COMPLEMENTARIS.
Escriu una narració en forma de rondalla on hi hagi un fragment d'estil directe i un d'estil indirecte. ( 100 paraules )
L'ACCENTUACIÓ
L’accentuació gràfica
En els mots polisíl—labs, la síl—laba tònica és aquella en què recau la major força de veu. Segons la posició de la síl—laba tònica la paraula serà:
aguda (si el cop de veu recau en l'última síl—laba):sec-ci-ó plana (si recau en la penúltima síl—laba): te-lè-fon esdrúixola (si recau en l'antepenúltima síl—laba): mà-qui-na
En els mots polisíl—labs, la síl—laba tònica és aquella en què recau la major força de veu. Segons la posició de la síl—laba tònica la paraula serà:
aguda (si el cop de veu recau en l'última síl—laba):sec-ci-ó plana (si recau en la penúltima síl—laba): te-lè-fon esdrúixola (si recau en l'antepenúltima síl—laba): mà-qui-na
esdrúixoles
(accent a l’antepenúltima síl—laba)
(accent a l’antepenúltima síl—laba)
planes
(accent a la penúltima síl—laba)
(accent a la penúltima síl—laba)
agudes
(accent a l’última síl—laba)
(accent a l’última síl—laba)
sec-
|
-ci-
|
-ó
|
te-
|
-lè-
|
-fon
|
mà-
|
-qui-
|
-na
|
S’accentuen les paraules:
agudes quan acaben -a, -e, -i, -o, -u
amb: -as, -es, -is, -os, -
us
-en, -in
us
-en, -in
o-ca-si-ó
pas-tís
sor-prèn
planes quan no acaben -a, -e, -i, -o, -u
amb: -as, -es, -is, -os, -
us
-en, -in
us
-en, -in
cà-lid
pú-blic
o-rí-gens
esdrúixoles: sempre à-re-a
mà-ne-ga
in-còg-ni-ta
in-còg-ni-ta
Com ja deus haver observat, en català hi ha dues menes d'accent: el
greu, que correspon a la vocal oberta, i l'agut, que correspon a la vocal
tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la e i la
o.
L’accentuació gràfica
1. Cal accentuar les lletres majúscules quan les regles d'accentuació ho exigeixin.
És un país de l'Àfrica.
2. Els adverbis acabats en -ment conserven l'accentuació del mot amb què s'han format.
ràpidament (ràpida + ment) fàcilment (fàcil + ment)
3. Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha a continuació perquè sovint fem recaure la síl—laba tònica en una síl—laba equivocada. Això pot comportar, també, errors d'accentuació.
a) Són mots aguts:
alfil, comitè, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber,
oboè,
oceà, timpà, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit
b) Són mots plans:
pentagrama, cardíac, míssil, monòlit, Àneu, atmosfera, policíac,
rèptil,
torticoli, Kíev, medul—la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac,
omòplat,
leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon
c) Són mots esdrúixols:
aurèola, període, Tàrraco, diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema, Himàlaia, olimpíada, Sàhara, pneumònia, Hèlsinki
1. Cal accentuar les lletres majúscules quan les regles d'accentuació ho exigeixin.
És un país de l'Àfrica.
2. Els adverbis acabats en -ment conserven l'accentuació del mot amb què s'han format.
ràpidament (ràpida + ment) fàcilment (fàcil + ment)
3. Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha a continuació perquè sovint fem recaure la síl—laba tònica en una síl—laba equivocada. Això pot comportar, també, errors d'accentuació.
a) Són mots aguts:
alfil, comitè, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber,
oboè,
oceà, timpà, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit
 |
| Pastís |
pentagrama, cardíac, míssil, monòlit, Àneu, atmosfera, policíac,
 |
| Tomàquet |
torticoli, Kíev, medul—la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac,
 |
| Plàtan |
leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon
c) Són mots esdrúixols:
aurèola, període, Tàrraco, diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema, Himàlaia, olimpíada, Sàhara, pneumònia, Hèlsinki
 |
| Piràmide |
 |
| Màquina |
FES AQUESTS EXERCICIS
ELS VERBS
'`
Fes l'activitat que hi ha aquí
Fes aquestes altres activitats.
Llegeix la informació sobre la derivació i fes les activitats que hi ha al final.
Consulta aquest bloc, és molt interessant
Fes aquestes altres activitats.
DERIVACIÓ
Els derivats són paraules noves que resulten d'afegir un afix a un lexema. El lexema és la part invariable d'un mot i és la que aporta el significat bàsic.
GENTILICIS
Per formar els noms o adjectius d'origen o procedència, s'utilitzen proncipalment els sufixos següents, units als noms de països o poblacions:
-à /-ana valencià, valenciana
-í / -ina barceloní, barcelonina
-ès/ -esa alguerès, algueresa
-enc/-enca parisenc parisenca
... entre altres
ELS GENTILICIS
Ens indiquen la procedència o la pertinença
a un lloc.
Es formen amb els sufixos:
-à/-ana, -enc/-enca,
-ès/-esa, -í/-ina
...
Exemples:
§ Suècia- suec/ -a
§ Manresa- manresà/ -ana
§ Sabadell- sabadellenc/ -enca
§ Anglaterra- anglès/-esa
|
§ Mallorca- mallorquí/ -ina
§ Andorra- andorrà/ -ana
§ Barcelona- barceloní/ -ina
§ Índia- indi/ -a
|
-à, -ana
|
lleidatà,
-ana/ vigetà, -ana
italià, -ana/ miravetà, -ana |
-í, -ina
|
menorquí,
-ina/ badaloní, -ina
tortosí, -ina/ cerverí, -ina |
-ès, -esa
|
aranès, -esa/
puigcerdanès, -esa
lluçanès, -esa/
holandès, esa
|
-enc, -enca
|
terrassenc,
-enca / reusenc, -enca
figuerenc, -enca/ torellonenc, -enca |
-ol, -ola
|
espanyol,
-ola
|
-er, -era
|
brasiler,
-era
|
-eu, -ea
|
europeu, -ea
|
-ic, ica
|
nòrdic, -ica
|
-ec, -ega
|
noruec, -ega
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada