QUÈ ENTRARÀ A L'EXAMEN DEL TEMA 4

TOT EL QUE HEM TREBALLAT EN EL TEMA 4

                                                                           

El tema 4 comença amb l'estudi de les rondalles, o sigui, que hi haurà preguntes relacionades amb les rondalles i l'estil directe i l'indirecte.

Hi haurà preguntes d'accentuació.

Hi haurà preguntes sobre els derivats.

També hi haurà preguntes sobre els gentilicis.

Possiblement: Un dictat.

Possiblement: Una expressió escrita.

      

TEMA 4- LA NARRATIVA - ESTIL DIRECTE I ESTIL INDIRECTE

TEMA 4-LA NARRATIVA- ESTIL DIRECCTE I ESTIL INDIRECTE.

    

En els textos narratius, la introducció d'intervencions dels personatges és un recurs molt habitual per a impregnar d'acció la narració. L'estil directe és la reproducció literal de les paraules dels personatges; l'estil indirecte, per contra, consisteix a explicar, per boca del narrador, el que diuen les personatges.

EXERCICIS COMPLEMENTARIS.

 Escriu una narració en forma de rondalla on hi hagi un fragment d'estil directe i un d'estil indirecte. ( 100 paraules ) 

L'ACCENTUACIÓ 

L’accentuació gràfica
En els mots polisíl—labs, la síl—laba tònica és aquella en què recau la major força de veu. Segons la posició de la síl—laba tònica la paraula serà:
aguda (si el cop de veu recau en l'última síl—laba):sec-ci-ó plana (si recau en la penúltima síl—laba): te-lè-fon esdrúixola (si recau en l'antepenúltima síl—laba): mà-qui-na

esdrúixoles
(accent a l’antepenúltima síl—laba)

planes
(accent a la penúltima síl—laba)

agudes
(accent a l’última síl—laba)

sec-	-ci-	-ó
te-	-lè-	-fon
mà-	-qui-	-na

S’accentuen les paraules:

agudes quan acaben -a, -e, -i, -o, -u amb: -as, -es, -is, -os, -
us
-en, -in

o-ca-si-ó pas-tís sor-prèn

planes quan no acaben -a, -e, -i, -o, -u amb: -as, -es, -is, -os, -
us
-en, -in

cà-lid pú-blic o-rí-gens

esdrúixoles: sempre à-re-a mà-ne-ga
in-còg-ni-ta

Com ja deus haver observat, en català hi ha dues menes d'accent: el greu, que correspon a la vocal oberta, i l'agut, que correspon a la vocal tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la e i la o.

L’accentuació gràfica
1. Cal accentuar les lletres majúscules quan les regles d'accentuació ho exigeixin.
És un país de l'Àfrica.
2. Els adverbis acabats en -ment conserven l'accentuació del mot amb què s'han format.
ràpidament (ràpida + ment) fàcilment (fàcil + ment)
3. Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha a continuació perquè sovint fem recaure la síl—laba tònica en una síl—laba equivocada. Això pot comportar, també, errors d'accentuació.
a) Són mots aguts:
alfil, comitè, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber,
oboè,
oceà, timpà, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit

Pastís

b) Són mots plans:
pentagrama, cardíac, míssil, monòlit, Àneu, atmosfera, policíac,

Tomàquet

rèptil,
torticoli, Kíev, medul—la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac,

Plàtan

omòplat,
leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon


                                                             

c) Són mots esdrúixols:
aurèola, període, Tàrraco, diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema, Himàlaia, olimpíada, Sàhara, pneumònia, Hèlsinki 

  

Piràmide

                           

Màquina

FES AQUESTS EXERCICIS

ELS VERBS

'`




                   

                                                 

Fes l'activitat que hi ha aquí
Fes aquestes altres activitats. 

DERIVACIÓ

Els derivats són paraules noves que resulten d'afegir un afix a un lexema. El lexema és la part invariable d'un mot i és la que aporta el significat bàsic.

Llegeix la informació sobre la derivació i fes les activitats que hi ha al final.

GENTILICIS

Per formar els noms o adjectius d'origen o procedència, s'utilitzen proncipalment els sufixos següents, units als noms de països o poblacions:

-à /-ana valencià, valenciana

-í / -ina barceloní, barcelonina

-ès/ -esa alguerès, algueresa

-enc/-enca parisenc parisenca

... entre altres 

ELS GENTILICIS

Ens indiquen la procedència o la pertinença a un lloc.

Es formen amb els sufixos:

-à/-ana, -enc/-enca,

-ès/-esa, -í/-ina                                    

...

Exemples:

§  Suècia- suec/ -a §  Manresa- manresà/ -ana §  Sabadell- sabadellenc/ -enca §  Anglaterra- anglès/-esa

§  Mallorca- mallorquí/ -ina §  Andorra- andorrà/ -ana §  Barcelona- barceloní/ -ina §  Índia- indi/ -a

-à, -ana	lleidatà, -ana/ vigetà, -ana italià, -ana/  miravetà, -ana
-í, -ina	menorquí, -ina/ badaloní, -ina tortosí, -ina/ cerverí, -ina
-ès, -esa	aranès, -esa/ puigcerdanès, -esa lluçanès, -esa/ holandès, esa
-enc, -enca	terrassenc, -enca / reusenc, -enca figuerenc, -enca/ torellonenc, -enca
-ol, -ola	espanyol, -ola
-er, -era	brasiler, -era
-eu, -ea	europeu, -ea
-ic, ica	nòrdic, -ica
-ec, -ega	noruec, -ega

Consulta aquest bloc, és molt interessant
       

       Consulta aquest altre bloc, també és molt interessant